HOMO DE HUMO

Jo no comparteixo el tòpic que les persones siguem cendra (i encara menys que en cendra ens convertim). Sí que estic convençut, en canvi, que som terra. La idea no és meva, és clar, sinó d'un dels pares de l'Església, de sant Bernat de Claravall: homo de humo, l'home és fet de terra.

De tota manera, ahir Antoni Pladevall va recordar-nos que també Lucreci digué que homes, dones i criatures som natura (i, doncs, que no podem esquivar el paisatge, el territori, sense esquivar-nos a nosaltres mateixos). I Toni Sala hi va afegir l'apunt que la llengua és precisament el punt de confluència entre home i paisatge. Vull dir que som terra, però que aquest fet ha de ser dit. Heus ací la literatura.