FRUITS ANGLESOS

Vull creure que no us perdeu els articles londinencs que Narcís Comadira ha anat publicant aquestes darreres setmanes al "Quadern" d'El País: "Retorn a Wentworth Place", "Els últims anys de Caravaggio" i "La llum luterana", fins ara (aquí teniu escanejades les seves "Composicions de lloc", però la sèrie es va interrompre al gener de l'any passat). Jo també vaig anar a la National Gallery a veure l'exposició de Caravaggio a què es refereix Comadira, però de moment només n'he tret un poema nascut d'un quadre que des d'aleshores no em marxa del cap. Us el deixo aquí, en versió provisional (ho veus, Antoni?, una altra cosa per a la qual pot servir un bloc)...














EL POETA S’ADREÇA A CARAVAGGIO DAVANT
DE DAVID AMB EL CAP DE GOLIAT A LA MÀ

És meu, no teu, el cap tallat:
sóc jo qui penja –-boca oberta,
ulls fora d’òrbita, la sang
degotant càlida i espessa-–
de la mà esquerra d’un rival
absent i trist, molt jove encara.
Sóc jo qui escriu el que has pintat:
meu és l’error, teva la imatge
de la derrota del gegant
decapitat, inflat de cara.
A qui l’envies, el retrat?
De qui esperem un gest de gràcia?

 JS