ALTRES VEUS A LA MESSE

Amb el soroll de les inútils i molestes alarmes encara martellejant-nos el fons de l'oïda i els ulls adolorits pel fum del foc d'estelles, amb l'orella dels salvaunitats alçada i ja en guàrdia fins a la tardor del 2007 i els genets de l'apocalipsi mediàtic anticatalà de Madrid esmolant micròfons i rotatives, afortunadament comencen a aparèixer aportacions asserenades i enriquidores al debat, com ara l'article d'Enric Sòria a l'Avui d'avui, que acaba (després de citar l'article d'Ignasi Riera a què ja us vaig remetre) dient:

«No dubte gens que la literatura escrita en català és el que hauríem de mostrar-hi especialment, ni que siga perquè és la que menys es veu, però abans de traçar la llista dels exclosos, hauríem de preguntar-nos qui té, allà, la possibilitat de dir alguna cosa i de fer-se escoltar. Personalment, crec que, a Frankfurt, més que escriptors hi haurien d'anar llibres, i que les proclamacions patriòtiques no han substituït mai el treball ben fet.»