SALIVA

Dimarts vinent a València empassarem saliva.

 

QUAN NO

Tradueixo (és dir molt) un text potser intraduïble (o que no sé si cal traduir) perquè m'ho van proposar i em va fer il·lusió i vaig creure que era diferent i que me'n sortiria o ves a saber. Penar on habitualment gaudeixes. Arrossegar, reressagar-se, rascar, divagar, retardar, renegar. Ah, les lliçons del quan no.

 

LA COMPETÈNCIA

 

A MÉS A MÉS

A més a més, la gent gran ens ajuda a tenir paciència. I a relativitzar. I a agrair. I a oblidar. I a agrair. I a tenir paciència.

PLANS (TANTS)

Tants plans, al principi del confinament. El que volíem fer i el que no hem fet. I què vol dir una cosa i l'altra.

 

QUANT FA

My fault! No sabia que Bill Charlap tingués un disc en què interpreta Gershwin (Bill Charlap plays George Gershwin. The American soul). De dret a la llista de versions i reversions.

I ara, veus?, em serveix per desitjar-vos un bon, un excel·lent cap de setmana. Així, segur que sí.

 

DIÀLEGS HUMANÍSTICS

Primer partit a casa: dimarts 8 de març, amb la Xènia Dyakonova parlarem una estona sobre escriure i traduir al cicle "Diàlegs Humanístics" de la Universitat Pompeu Fabra. La nòmina de la resta del cicle impressiona, començant amb la primera sessió dimarts vinent, 1 de febrer, amb Jaume Casals i Juan Malpartida que parlaran sobre Montaigne. Accés lliure i gratuït (amb inscripció prèvia).

CARN MORTAL

Descansin en pau Meat Loaf i els crits i l'extravagància i el dramatisme i l'exageració, també el bon humor, del Rocky Horror Picture Show i de tots aquells vídeos de quan en teníem vint. I bon cap de setmana als que ens quedem per aquí. Avui que Narcís Comadira en fa vuitanta, per cert.

ERA UN PLAER ESPECIAL

Visca el foc! La novel·la de Bradbury és l'alegria més llarga i continuada del traductor que es diu com jo. Ara acabo de rebre els meus exemplars de la primera edició a la col·lecció Educació 62. De la resta d'edicions, ja n'he perdut el compte. Tot per culpa de Francesc Parcerisas, en els temps d'Edhasa a la Diagonal, i després d'Oriol Izquierdo a Proa (i ara dels diversos editors d'Edicions 62, que també l'han publicat a Les Eines, a A Tot Vent i a labutxaca).

 

OH HAPPY DAY

No es pot dir en públic, el que li faries a algú a qui fa hores que li sona l'alarma del local un diumenge de matí assolellat i joliu. 

 

 

ORDRES I COSES

"Seria ben estrany que l'ordre de les coses materials reflectís més saviesa divina que l'ordre de les coses de l'ànima. És justament tot el contrari."

  —Simone Weil, L'arrelament (Edicions de 1984, 2016)

 

 

1922

Segons el Babelia i el reportatge que hi signa Javier Rodríguez Marcos, ("1922, el año de la revolución cultural"), enguany fa justament un segle "James Joyce, T. S. Eliot, Ludwig Wittgenstein y Virginia Woolf firmaron sus obras capitales en un mundo devastado por la guerra y la tiranía. Con ellas cambiaría el rumbo de la novela, la poesía y la filosofía modernas. Cien años después de su publicación, regresamos a ese 'annus mirabilis de la cultura occidental' (...). El Ulises de Joyce, La tierra baldía de Eliot y la traducción del Tractatus logico-phillosophicus de Wittgenstein vieron la luz en 1922. Eran obras muy distintas, pero también tenían mucho en común. Todas surgieron después del cataclismo de la Primera Guerra Mundial, con el que termina de una vez por todas 'el mundo de ayer', que diría Stefan Zweig, y arranca simbólicamente el siglo XX". A la llista hi falta pel meu gust un fet clau, i paral·lel als que s'hi citen: la fundació l'any abans del PEN Internacional... i el 1922 del PEN Català (perquè ell sabés això darrer i El País en deixés constància ja hauríem de viure en un altre món), bellament entrellaçades a la coberta del llibre commemoratiu distribuït arreu del món.