PERÒ EN LA SEQUEDAT

PA SEC

Dies de mocador a la màniga
i llàgrimes al canell.
Nits de carn desbocada
que cavalca per la planúria
d'un llit desfet,
         cercant aigua.

Ja no sé qui és la meva set,
i la llengua se'm trenca
com el pa sec.

Els mots, les engrunes.

  Anna Garcia Garay


Tornar després d'un temps a fora té de bo haver d'anar obrint el correu acumulat i trobar-hi llibres de fa poc, repescant-ne la lectura. Això m'ha passat amb Els mots encreuats d'Anna Garcia Garay (@annacroac), darrer premi Sant Cugat-Gabriel Ferrater, d'on ara transcric aquest poema.

UN MAPA

Qui no voldria ser o tenir les pregàries a la mare de Déu, les mans de Houdini i un cambrer que sempre t'entengui?

Que tingueu un bon cap de setmana.

CALIBRATGE

Només som tot això que som.

SONATINA BUROCRÀTICA

Cadascú tenim el nostre sistema. De vegades, davant de l'estultícia, jo escolto Satie. Avui en fullejo a més els Quaderns d'un mamífer comprats no fa pas gaire per consell d'una amiga. Escolto i llegeixo. No busco que les coses se'm facin petites, perquè ja ho són. Molt petites. Però miro d'obviar la petitesa de què parlava Jean Cocteau ("L'obra més petita de Satie és petita com ho és el forat del pany. Tot canvia quan hi acostes l'ull. O l'orella"), intento concentrar-me en l'altra petitesa molt més habitual i mundana i mamífera. Imaginar-la, agafar-la al racó allà on s'amaga, fer-ne una bola i anar prement-la i prement-la gronxat per les notes del piano, pel record de sarabandes, gimnopèdies i gnossiennes... Empetitir la petitesa amb Satie fins que cregui que quan obri les mans les trobaré buides, amb aquest espai entre elles que recorda vagament la forma d'un ull posat a l'inrevés.

A MIQUEL COLOMER

i els altres (Antoni López Llausàs, Manuel Borràs de Quadras, Josep Maria Cruzet), vuitanta-vuit anys després: gràcies.

POR I DESIG

"Citant Adrienne Rich podria dir 'Tot em fa por'. Però el meu desig és més gran que la meva por."

 Sharon Olds, que publica Stag's Leap i vol que un poema serveixi per alguna cosa

EPIFANIES, ENCARA

 







"L'adoració dels Reis", Hieronymus Bosch (1495, Museu del Prado)



Quin resplendor té el Guadarrama,
quin resplendor carena endalt,
tota la serra està nevada
però és la nit dins un mirall.

Passen els Reis. Què els portarien,
si va un estel al seu davant:
-aquests poblets potser escriuen,
potser els Reis no ho reben pas.

Però el resplendor és a la muntanya,
potser no escriuen i Ells hi van:
Senyors, deixeu a aquestes terres
la comprensió i l’amor que els cal.

Ompliu-los ben bé les galotxes
i reposeu a l’Escorial.
Senyors, beneïu-los aquests sostres:
Que els quedi un xic de voluntat.

  Joan Salvat-Papasseit, "L’epifania a Castella" (Les conspiracions, 1922)

NYC

Gran targeta de presentació per a una ciutat.

Que hi passeu un bon cap de setmana.

MIG MATÍ

Seure en una terrassa (o, amb aquest fred, a dins rere els vidres) a veure passar mig matí. Com si fos el riu i tu un arbre. Pedra plana del carrer, gent que passeja, botigues plenes de bestieses petites i llampants, guants i mapes a les mans, el quiosc, humitat, el llum verd de la farmàcia, parelles que seuen en silenci, el toc de color dels nens, l'aroma del cafè, coloms foscos com els anoracs. Inaprensible, el que ens plau. Intangible. Agafaries el temps al vol, com un mosquit lent, i si ho poguessis fer ja no voldries. Silenci del mòbil. Contradictio in terminis: llegir el diari del dia a Venècia.

CONSTÀNCIA

Un llibre que s'ha endarrerit una mica al final sempre s'acaba endarrerint més. Algú que ja t'ha fotut una mica al final t'acaba fotent més.

ESTRENA

HE DE PENSAR A CANVIAR
EL CALENDARI

Any nou, dia d’estrena,
pàgina neta al tac
dels mesos que vindran,
la bossa tota plena,
desig que no fa mal,
llarguíssim esmorzar.
Ho sé: només comença
allò ja començat.
Escric la lletra a,
surto a comprar una llesca
pel ganivet del pa.
Quan torno, som demà.

  JS

DE CAP

al tretze...

Foto: Francisco Ontañón