divendres, 27 de juliol del 2012

1805

A risc de sonar una mica ratllat, no me'n sé estar de tornar a parlar-vos de Bereshit, un dels millors blocs que conec sobre la ciutat de Barcelona (i moltes altres coses), mantingut a més a còpia d'entusiasme per un particular, Enric H. March. I us en torno a parlar perquè acaba de regalar-nos una entrada sensacional (Una guia de la Barcelona de 1805) a partir de la troballa i transcripcció de les pàgines especials (també les reprodueix en imatge) que La Vanguardia va dedicar el 31 de desembre de 1904 a la ciutat d'un segle enrere... de llavors, o sigui a la Barcelona de 1805. Tot plegat amb enllaços a dos llocs més també a tenir en compte sobre la ciutat: Barcelona: imatges amb història (mantingut per Maite Mar) i & Piscolabis Librorum, que acaba de penjar un Petit assaig entorn de les primeres guies de Barcelona (s. XIX), interessant repàs de com ens hem anat veient (i explicant) al llarg del temps com a ciutat.


dijous, 26 de juliol del 2012

PERCEPCIÓ

Li van instal·lar al sostre de l'habitació un d'aquests petits detectors d'ego de plàstic blanc, i molts matins es despertava tota ruixada. Ho atribuïa, és clar, a la seva imaginació.




dimecres, 25 de juliol del 2012

CATALUNYA TAMPOC

Com que avui és el meu sant, un amic que es diu Aaron Sorkin ha filmat aquesta escena sobre un país que es pensa (de fet, que dóna per suposat) que és el millor del món i no l'és, i me l'ha regalada. Gràcies Aaron! Certament, el primer pas per solucionar qualsevol problema és reconèixer que n'hi ha un. Si Jeff Daniels es presentés a alguna cosa, el votaria.


dimarts, 24 de juliol del 2012

ENCOFRATS

A Jot Down Cultural Magazine, el periodista i corresponsal Enric González enumera i contraargumenta deu coses que se suposa que han passat a Espanya amb l'adveniment de la democràcia però que ell no es creu. La tercera diu:

"Hubo un milagro económico. El supuesto milagro no fue otra cosa que un proceso de convergencia y unión monetaria con el resto de Europa, por el cual los tipos de interés quedaron por debajo de la inflación real y España se inundó de capital extranjero. Vendimos ladrillo, deuda y sol, lo cual equivale a plantar cizaña en el césped: las actividades especulativas desplazaron a las productivas. En realidad, sí hubo algo milagroso: que un mal encofrador ganara más que un buen médico. El gran problema de España es que carece de una economía realmente productiva y capaz de competir en el mundo, y por eso no crece, y por eso padece un desempleo endémico."



dilluns, 23 de juliol del 2012

SIS ESTIUS











De la mà del filòsof i professor Xavier Antich, que obre amb aquesta tria el seu article d'avui a La Vanguardia, us proposo un ventall d'evocacions estivals literàries. Perquè som (i ens evoquem essent) sobretot en les paraules. També a l'estiu.

"Aquell any feia tanta calor que calia sortir cada vespre i a la Ginia li semblava que abans no havia entès mai què era l'estiu, tan bonic com era sortir cada nit a passejar sota els arbres del carrer. Algun cop pensava que aquell estiu no s'acabaria mai i, alhora, que calia afanyar-se a gaudir-lo, perquè, quan canviés l'estació, passaria alguna cosa." (Cesare Pavese, El bell estiu)

"En els llargs capvespres d'estiu, pujàvem al terrat. A poc a poc la copa del cel s'anava omplint d'un blau fosc, pel qual nedaven, com flocs de neu, les estrelles. Recolzat a la barana, era plaent sentir la carícia de la brisa. I el perfum de la dama de la nit, que començava a despertar la seva densa aroma nocturna, arribava torbador, com el desig que emana d'un cos jove, prop de la tenebra estival." (Luis Cernuda, Ocnos)

"El sol és jove i fort, el cel, alt i d'un blau profund, els arbres, somniadors, antiquíssims, d'un color verd fosc. Les carreteres amples i blanques fa segles que absorbeixen i reflecteixen el sol i condueixen a les ciutats blanques de teulades planes, tan planes que semblen dir que allà ni tan sols l'altura no pot resultar perillosa i que un mai, mai no es precipita als obscurs abismes." (Joseph Roth, Les ciutats blanques)

"Les meves germanes i jo els anàvem a visitar a la granja. Ho fèiem cada estiu. Un cop ja érem allà ens ho passàvem força bé. De seguida tornàvem als antics costums, fèiem les mateixes bromes, pescàvem al rierol, ens preníem la llet de les vaques de la granja, ens engreixàvem i ens tornàvem mandroses. Eren uns dies d'irrealitat plàcida. Les vides que vivíem durant la resta de l'any quedaven interrompudes i ens oblidàvem dels problemes del món mentre recordàvem que dins nostre hi corria la mateixa sang." (Jetta Carleton, Quatre germanes)

"Els estius eren humits a Newark, una ciutat que es troba al nivell del mar, i com que estava parcialment envoltada d'extenses maresmes, hi havia núvols de mosquits que calia liquidar amb el matamosques o amb el palmell de la mà cada vegada que, a la nit, col·locàvem cadires de platja als carrerons i als senders d'accés als habitatges i ens assèiem per posar-nos fora de perill de la tòrrida calor dels nostres pisos, on, per mitigar aquelles infernals temperatures, no hi havia més mitjans que la ingesta d'aigua glaçada o les dutxes fredes." (Philip Roth, Nèmesi)

"De vegades el temps s'espatllava del tot, i calia tornar i quedar-se tancat a casa. Però què importava la pluja, què importava la tempesta! A l'estiu, el mal temps només és un humor passatger i superficial del bon temps subjacent i fix." (Marcel Proust, A la recerca del temps perdut. Combray)

diumenge, 22 de juliol del 2012

NO SÓC UN POETA RUS

 St. Gilles-sur-Vie, 6 de juliol de 1926

"La poesia ja és una traducció de la llengua materna ―a una altra, sigui el francès o l'alemany, és igual. Cap llengua no és llengua materna. Crear versos significa traduir. Per això no comprenc que es parli de poetes francesos o russos o d'altres. Un poeta pot escriure en francès, però no pot ser un poeta francès. Això és ridícul.

Jo no sóc un poeta rus i sempre m'astoro quan em consideren o em veuen com a tal. Et converteixes en poeta (si és possible de convertir-se en poeta, si no se n'és ja d'entrada) per a no ser francès ni rus, etcètera, per ser-ho tot. O, dit d'una altra manera: s'és poeta perquè no s'és francès. La nacionalitat és in- i re- clusió."

 Carta de Marina Tsvietàieva a Rainer Maria Rilke

 Aplegat a M. Tsvietáieva, B. Pasternak, R.M. Rilke, Cartas del verano de 1926 (Minúscula, 2012)
 Trad. del rus de Selma Ancira, trad. de l'alemany d'Adan Kovacsics. Fragment adaptat en català per JS




dissabte, 21 de juliol del 2012

ELS PEUS A L'AIGUA

Que passeu un bon cap de setmana amb el cap en remull escoltant Dan Mangan (a qui ja us vaig presentar fa un temps, us en recordeu?) i el so del pas d'aquests dies per entre les fulles i els arbres i els boscos...


divendres, 20 de juliol del 2012

MEDICINA QUE CURA ENFERMEDADES

El que hem universalitzat de veritat és l'accés a ser ministre. Espanya, al capdavant de la modernitat.



"Vamos, hemos universalizado la sanidad para los españoles. Saben ustedes que la sanidad es universal y que estaba recogida en muchas leyes pero nunca se aplica hasta el final."

"Ahí estarían pues las prestaciones farmacéuticas, las terope.. tripe… teroperapéuticas, ehh… me he equivocado en la, en el nombre, y poner en valor lo que tiene mucho en valor, porque no hay cosa que tenga más valor que una medicina que cura enfermedades."

"Lo más importante que por primera vez los parados sin prestación parlamentaria, que… perdón sin presta sin… sin pre…"

"No es lo mismo una persona que no está enferma en su consumo de medicamentos que una persona que está enferma."

By Ana Mato, ministra de Sanidad, servicios sociales e igualdad

[Aquí, la transcripció completa de les seves declaracions en compareixença pública després del Consell de Ministres.]

dijous, 19 de juliol del 2012

LA LLENGUA ÉS LA LLINDA I EL LLINDAR

"Tot el que sabem ―i el que pensem― és contingut en la llengua."

Ho escriu Simona Skrabec ressenyant De llindar en llindar, de Paul Celan, traduït i anotat per Arnau Pons. Potser el llibre de poemes més important aparegut en català (gràcies, labreu) de fa mesos.


dimecres, 18 de juliol del 2012

FORTUITAMENTE

"La Constitución, por todos suspendida y vulnerada, sufre un eclipse total. Ni igualdad, ni libertad, ni fraternidad..."


dissabte, 14 de juliol del 2012

HOW DID WE GET HERE?

Ho diu la cançó: gràcies a Déu ja ha arribat el cap de setmana...


divendres, 13 de juliol del 2012

GRACIESA

Sí, tots fèiem més gràcia quan teníem vint anys menys. Però no sé a on està escrit que haguem vingut al món a fer gràcia.