Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roth. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roth. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de gener del 2010

UN LLAC

Vaig fins al Café Tournon (Bar à vins), que encara hi és, a un pas dels jardins de Luxembourg, i demano alguna cosa i m'assec tot sol a callar i llegir i deixar passar l'estona en una de les taules on potser va seure Roth més de setanta anys enrere. En un racó, una placa i un cartell petit de l'exposició. La placa diu: "Una hora és un llac; un dia, un mar; la nit, una eternitat; el despertar, l'horror de l'infern; llevar-se, un combat per la claror. Joseph Roth". Em miro la llum cansada de la tarda d'estiu, a fora. Trec un llibre d'articles seus que vaig trobar ahir: S'il faut encore énoncer une vérité première, disons que l'histoire est faite par des êtres humains qui entrevoient la signification de leurs paroles et de leurs actes grâce aux moyens insuffisants de l'instinct, de l'experiénce et du bon sens. Una veritat primera. Entreveure el significat d'actes i paraules. El temps suspès no deu existir, però sí que hi ha d'haver alguna mena de paral·lel possible, de superposicions, de coexistència en pisos, en voltes diferents damunt d'espais consemblants.

dilluns, 24 de març del 2008

DE QUÈ PARLA L'ESCRIPTOR






Douglas Healey/AP



Interessant entrevista amb un dels escriptors contemporanis que diria que cal escoltar-se: Philip Roth. Recordo un parell de converses amb gent de lletres dels Estats Units que, davant de la meva entranyable admiració per Auster, indefectiblement apuntaven els noms de Bellow i Roth amb un mig tancament d'ull conciliar. Algun altre també va dir Irving, però per aquesta banda confesso que encara no els he fet gaire cas... A la llarga conversa periodística (més llarga, la veritat, per la banda de l'entrevistador) hi trobareu respostes sucoses per als que ens interessa la política (formidable el retrat que hi fa del president Bush), per als que encara ens considerem lectors de poesia, per als idòlatres de les pantalles, per als preocupats per la vellesa i fins i tot, a la darrera pregunta, un descarnat i ben assumible al·legat sobre Catalunya. El que us deia: hi ha escriptors que es fan escoltar, a banda de fer-se llegir (i per una vegada, sense que serveixi de precedent, aquí dissenteixo de la Teresa).