UN PAÍS D'ESPECTRES

"Cuanto ocupa la superficie y es la apariencia y caparazón de la España de hoy, de la España oficial, ha muerto. La nueva política no necesita, en consecuencia, criticar a la vieja ni darle grandes batallas; necesita sólo tomar la filiación de sus cadavéricos rasgos, obligarla a ocupar su sepulcro en todos los lugares y formas donde la encuentre y pensar en nuevos principios afirmativos y constructores"

 José Ortega y Gasset, "Vieja y nueva política" (1914). Citat per José Antonio Zarzalejos parlant del discurs
 de Mariano Rajoy a la Nació, a l'esmolat "Veintitrés minutos de alucinación" (El Confidencial, 27-XII-14)












Qui m'havia de dir a mi que, al F l u x, citaria Ortega i un exdirector de l'ABC ("la política convencional es una alucinación que Rajoy resumió en veintitrés interminables minutos de autoelogio que sonaron a homenaje funerario")? En fi, som on som i en el dia que som...

SU SERABLE

Arribo tard a la retransmissió del debat de la Nación al Congreso de los Diputados. Escoltant en diferit Mariano Rajoy no puc no sentir de fons el ressò de les paraules immortals dels Luthiers: "El trono, la gloria vana, el oropel vacuo..." I aquella il·lusió davant de l'estàtua a un mateix: "Mira, mira juglar: ¡mira la estatua que me inmortaliza sobre brioso corcel!"




Su canción, su poesía... ¡nunca se olvide de su!

EXCUSES

M'explica algú que ho sap de primera mà que Mariano Rajoy sosté en privat que ell estava contra la guerra de l'Iraq, però que en això José María Aznar és inflexible, irracional. Si hi penso, encara és pitjor: aquest país s'ha fet (s'ha anat desfent, vull dir) a base de gent que diu que pensa blanc, però que fa negre perquè les circumstàncies o un superior l'obliguen: els funcionaris reials que van expulsar els jueus, els oficials que van assaltar la redacció del Cucut!, els soldats que van afusellar el president Companys, els senyors de Barcelona que parlaven en castellà als seus fills i en català als masovers, els guàrdies que van entrar al Congrés el 23-F, els policies que desallotjaven els estudiants de l'Autònoma el 2001, el guàrdia Piqué quan exculpa la ministra Valdecasas, que exculpa el seu pare rector feixista que també devia exculpar els guàrdies que ja atonyinaven amb porres els estudiants als claustres de la plaça Universitat dècades enrere... Tothom té boniques, magnífiques excuses per explicar. Amb la porra o el fusell o la citació judicial a les mans, sempre és més fàcil dir que tu només obeeixes, creure que el lliure albir és un ocell gairebé extingit que habita a la remota regió del "si no fos".

L'ombra de les ales de l'Enola Gay és tan gran que fa dies que a Barcelona no veiem el sol.