COSES DEL NOUCENTISME QUE AVUI ENS PODEM ESTALVIAR

"La dona és l'encant de la casa; la dona és la qui posa ordre a la casa; la dona és la qui fa graciosa la casa: quan ella és allí, totes les coses atreuen la mirada, i porten el goig al cor; quan ella és allí, tot respira alegria, i tant a les festes, com als dies feiners, decorre, en santa normalitat, el cicle anyal. Ella té la virtut de moderar les joies, ella té la virtut d'apaivagar les dolors, vivint-les, entremesclades, com el qui passa un rosari quotidià. Quan és així la casa, fins el marit hi guanya, perquè la llar és el recer per l'home; és la base sobre la qual, com sobre terra ferma, es té per poder prendre embranzida. Quantes i quantes vegades, quan l'home torna fatigat de les tasques exteriors, ple son esperit de preocupacions, en arribar a sa casa, es despulla d'aquelles contrarietats i reposa tot ell per continuar l'endemà la rude tasca!"

 Jaume Bofill i Mates, D'espiritualitat femenina (1916)

DE CARNER A GUERAU, FA ANYS

Barcelona, 11 de Stbre. de 1911

Car Jaquetus: encara tot jo faig olor de Viladrau. Veig encara els ulls de la Roser, els cabells aplacats de l'Eugènia, el braç de gitano, els focs japonesos, el Pujol de la Muntanya y el teu infant masegat vilment per tota la família. Una gran abraçada! Vives memòries als teus!

Digues a ta germana que a la tartana hont jo aní se parlà llargament de la flama amorosa que suscità en un tal Busquets, el qual a mig dinar del dia en què jo me n'aní de Viladrau, esclatà en un "Ay Carlota!" que fendí els cors dels circumstants.

Ahir vaig passar la tarda ab en Prat y els seus, pels boscos de Vallvidrera. Tinc la esperança que quan vinguis se podrà esmenar quelcom de les relacions entre'l "Poble" y la "Veu". També'm parlà extensament del Sr. Crusat.

Segueixo bastant decidit a resoldre la meua qüestió per tot el setembre. Endevino que s'atança la tardor, y això m'enterneix.

Sempre teu af.

J. Carner