dimarts, 23 de febrer del 2021

EN DUES LLENGÜES

Als escriptors i escriptores catalans, o en català, ens passen coses ben curioses:

Heu guanyat el premi Nadal de novel·la, que és en castellà! 

—He escrit la novel·la en dues llengües. Ha estat un repte que em vaig fixar jo mateixa i era una manera d’explorar creativament altres possibilitats. No puc escriure en anglès ni en amazic. Volia escriure en castellà però no volia renunciar al català. Ho vaig anar fent de mica en mica en totes dues llengües. Fer-ho tot primer en una llengua i després traduir-la hauria estat impossible per a mi. Alguns capítols, o vegades pàgines, els començava en una llengua i un cop ho tenia tancat, immediatament ho escrivia en l’altra. A vegades el castellà era la primera, a vegades el català. Hi va haver un moment que em vaig tornar mica boja, si he de dir la veritat, perquè calia pensar-ho tot en dues llengües, i a vegades l’una hi funcionava molt bé i l’altra no. Crec sincerament que el text hi ha guanyat, amb aquest sistema. Jo he participat en les traduccions de les altres novel·les de manera molt directa, tret del cas de L’últim patriarca, perquè es va haver de fer molt de pressa. I això m’ha servit d’experiència i ha fet que em posés aquest repte. Igual que els articles: durant molt de temps els articles d’El Periódico els escrivia jo mateixa en totes dues llengües. Quan pots dominar la llengua, costa no voler-hi intervenir. 

 Najat El Hachmi, "Fa temps que busco una paraula..." (VilaWeb, 16-II-21)

 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.