LA MARE DE DÉU DE SETEMBRE

Oh Mare de Déu, extrema
reina de la fi d'estiu!
Vós que a veure la verema
per un senderó veniu,
deu-me, sol, la pau suprema
del coster, del cel del riu,
que un enyor em cal esprémer
ans que l'èter, fent-se ombriu,
porti el xàfec que davalla
a mig joc, a mitja balla,
i altres vagin a aixopluc,
ulls ardents i veus felices,
amb xisclets i corredisses
desniant l'amor poruc.

 Josep Carner, El veire encantat (1933)