UN LLIBRE, ELS MEUS 20€ PER UN LLIBRE

Tinc una hora llarga en blanc abans d'entrar en una reunió i decideixo ficar-me en una llibreria a comprar el darrer llibre de Josep M. Fradera ('Com m'ha dit que es diu?'). No el tenen (vaja), me'l poden encarregar, però en casos així sóc del gènere ansiós: he entrat a buscar un llibre, tinc una magnífica hora lliure per davant que ja em prefiguro assegut en un racó d'una cafeteria en un xamfrà de l'Eixample i ara no sortiré d'aquí amb les mans buides. Passejo entre tauletes baixes i prestatges i cobertes llampants i llibres sobre la crisi, i acabo trobant un recull de crítiques de George Steiner a The New Yorker publicat en castellà per Siruela. Fullejo el sumari i hi apareixen mitja dotzena de llibres o autors dels quals em ve de gust saber què va dir en el seu dia l'autor de Presències reals. Pago i me l'enduc. Quan surto al carrer, el pes i el volum a la mà és just el que calia. I ja en el primer tast la pesca no em va decebre. Demà passat us en parlo.

D'ESPECTRES I OFERTES

Passegem un grup d'universitaris estrangers pel barri vell de Girona de la mà d'un bon guia i, anant de l'antiga col·legiata de sant Fèlix a la porta romana de la ciutat i les escales de la Catedral, d'aquí a les vidrieres i el claustre i al "Tapís de la creació", d'aquest a la muralla i al call quan la llum del dia ja declina, tinc la incòmoda sensació que l'emoció que voldríem comunicar se'ns escapa barrejada amb pressa, distància i cansament, que fem un esforç no sé fins a quin punt útil per encendre un foc amb pedres molles. Les visites en grup ja ho tenen, això: la velocitat imposada, el recorregut i els comentaris predeterminats, la ineludible companyia fan que l'itinerari en el millor dels casos pugui ser poc més que un apunt o un suggeriment per a la revisita.

L'endemà, toparé amb un fragment de George Steiner a Errata en què el crític i professor conta com un dia que passejava per aquells mateixos carrerons gironins va separar-se del grup amb què anava i, mirant-se els esglaons gastats, tot d'una va veure sorgir de l'ombra la silueta d'un vell cabalista "amb una taca de llum vespral a la barba bífida". I el savi apunta: "La fantasia i el lloc havien creat un espectre, una reunió i concurrència momentània del temps en la forma". D'això es tracta: de deixar sorgir (d'ajudar a néixer) espectres, concurrències del temps en les formes que a cadascun ens són donades. I el tour (o la vida en tour) el que fa és precisament impossibilitar que neixi cap visió, que sorgeixi cap espectre... Sempre curts de temps, blindats contra l'atzar, sempre amb destí concret i mai sols, no deixem que l'incògnit, que la fantasia, que l'imprevist, se'ns manifestin. I l'ànima, sense imprevist, es panseix.

Quantes vegades, en el món de la cultura, les ofertes que fem no s'assemblen massa a una visita guiada? ¿Quants tresors, quantes girones no haurem ofegat amb la nostra pressa, les nostres campanyes, els nostres descomptes, els nostres paquets combinats i la nostra parauleria entusiasta i vana?

 El Periódico (Èxit), 31-I-08

STEINER A BARCELONA

I en directe. El crític i pensador literari George Steiner dicta avui al Tinell, convidat pel Museu d'Història de la Ciutat, la conferència "Remembering the Future": "(...) El futur de la nostra vella, entranyable, benvolguda Europa passa en bona part pel fet que siguem capaços de transformar els 'llocs de memòria' en 'llocs de possibilitat'. I creguin-me, comença a fer-se'ns tard."