FER-SE EL FER

Tinc la sort d’haver conegut (i ser-ne amic: avís de parcialitat activat) tres persones que abans de l'arribada dels autònoms i dels cursets d’emprenedoria van decidir convertir en professió allò que els agradava més, tot i que la “professió” en qüestió no existís. Fer-se la feina, per entendre’ns.

Màrius Serra, a més d’escriptor, és conegut com enigmista i viu dels jocs de paraules. Ara tots ho trobem normal, però quan va deixar la Filologia Anglesa per crear amb Anna Genís i Miquel Sesé una revista i una empresa d’encreuats en català molts pensaven que s’havien begut l’enteniment. Anys després Serra va tornar a remuntar el riu posant per escrit l’experiència de paternitat d’un fill polidiscapacitat, i ara torna a fer pans amb pedres convertint, amb Joan Arqué, el llibre i la història del Llullu en Qui ets?, esplèndida adaptació teatral que hem pogut veure a Hospitalet i al Lliure i que aviat comença gira per Catalunya.

Fernando Beltrán és, per als lectors, poeta, però viu de posar noms a les coses (empreses, vins, hotels, museus). Ell és “nombrador”, mot que la seva filla li va regalar anys enrere. A Matadero, al Madrid Gráfica 18, li han dedicat l’exposició “Las palabras que nombran”. I enguany en farà quinze que va crear a Astúries perquè sí l’Aula de las Metáforas, fundació privada dedicada a programar i promoure els versos, amb la millor biblioteca de poesia catalana d’aquesta Espanya que no acaba de saber llegir la seva Constitució.

Oriol Comas creu que, a més del llenguatge i la música, l’altre element comú de tots els grups humans és el joc, i va abandonar una vida de comunicador eficaç per convertir-se en promotor i dignificador del joc de taula. Al novembre dirigí per a l’Ajuntament la setena edició de la fira Dau Barcelona, omplint Fabra i Coats amb vint-i-sis mil assistents i més de cinc-centes taules de joc, i escriu i viatja movent-se com un més per un circuit professional que té Alemanya i França com a centres. Sí: es poden canviar les regles, es pot inventar el present, fer que siguin coses que no són. De fet d’això haurien d’anar la creació i la vida, oi?

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 13-II-19
Versión en castellano