dimecres, 22 de març de 2017

JO MI ME

Com que s’acosta Sant Jordi, avui els parlaré del meu llibre. Bé, dels meus llibres. Perquè n’he publicat un parell, no es pensin. El problema és que si l’element distintiu del gremi literari és escriure i publicar llibres, hem deixat de ser un gremi, o hem deixat de ser distints. Qui no publica llibres, avui? Però: vostès condueixen un taxi, operen articulacions o preparen nòmines a banda de la seva feina? Doncs amb els llibres sí que es pot fer, perquè escriure’n és ben senzill, pel que sembla. La qüestió, avui, no és escriure (com dèiem, això ho fa qualsevol): ara l’important és aconseguir que es parli del teu llibre i, amb una mica de sort, que es vengui.

Per a això, en època de crisi endèmica, els editors, esgotats per la dictadura de l’Excel, resen no perquè l’autor ajudi, sinó perquè es faci la promoció. Per una banda no hi ha diners per gastar en màrqueting, i per l’altra hom ha descobert l’Eldorado de la promoció digital. Resultat: els editors s’estimen més autors que ja vinguin amb la promoció feta (perquè surten als mitjans, o perquè són els mitjans) i/o que se la facin ells. Abans de llegir cap original, el seu nombre de seguidors a Facebook o a Twitter ja parla de l’escriptor als possibles contractadors. Jo, que sóc fan de Twitter, aquests mesos pre-Sant Jordi ho poso tot entre parèntesis: el meu TL és un festival de l’autopromoció en què escriptors, editors, llibreters i amics i coneguts dels uns i dels altres s’escarrassen (ens escarrassem) per col·locar una petita falca del llibre de torn, que, indefectiblement, no s’assembla a cap altre.

Vaja, els he dit que parlaria dels meus llibres i se m’acaba l’espai. Són una antologia temàtica de versos i un dietari. La mena de coses que seixanta anys enrere ja feia Marià Manent. L’altre dia, sense venir a tomb, em vaig posar a riure sol imaginant Manent fent-se de community manager. Quin fracàs no hauria estat! I quin gran escriptor no era. Si del que es tracta és d’un concurs de multiplicadors d’ego potser valdrà més córrer damunt de tot plegat el pietós vel de Maia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 22-III-17
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats




1 comentari:

  1. És el signe dels temps. Hen de fer tots els papers de l'auca!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió