CENDRA O ESBLAIM

Poca broma, Maragall, quan s'hi posava. Llegiu, avui precisament, el seu "Dimecres de Cendra". I aquí teniu un comentari del poema d'Ignasi Moreta al seu blog "Lector de Maragall", que us recomano.


DIMECRES DE CENDRA
                                               A una noia

No et facis posar cendra, — no et facis posar cendra,
  patró de joventut,
que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.
  No entelis amb mementos
  ton front rosat i pur.

Tu no has pas d’haver esment — de la trista paraula
  que diu el sacerdot
  girant-se de la taula.

Que aquest color rosat — que duus al front i als llavis
no t’ha sigut donat — per cendrosos agravis,

  que t’ha sigut donat,
  verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims — que no són pols ni cendra.
                                                       1896
      Joan Maragall