COMENÇAR

Dimecres 11 al vespre a El Mesón, a Sant Cugat, amb la gent del Grup de Lectura de Poesia d'Òmnium Cultural comentarem i llegirem Gabriel Ferrater, tot iniciant unes sessions que després continuarà l'assagista i poeta Jordi Julià.

Demà reprendrem junts poemes de Da nuces pueris. Aquest, per exemple:


MECÀNICA TERRESTRE

Veus, és així que tot pot començar.
Després, el més profund, però ara traça
les figures senzilles, els acords
i els contrasts, les anades cauteloses
i les vingudes ràpides, els gestos
que no s'amaguen a ningú. Ja ho veus,
ara tan bé com qualsevol moment.
Ets a una plaça amb cases a mig fer,
com magranes badades, que deslliuren
granets de cel envidreït. Els vells
recullen més llum que ningú, a les mans
de cera que no es fon, plàcida. Els joves
surten embriagats del cine heroic
i llencen cigarrets a terra, durs
com la pedra que vol clavar un ocell.
Al cafè no del tot luxós, un home
que va pels cinquanta anys i és moll però
vehement, com un drap de barberia,
no sap si prefereix d'oferir foc
ell mateix, a la noia que ho espera,
o d'enviar-hi, humiliant-lo, el mosso
sorneguer, que li espia l'avidesa.
Un aneguet femení, amb una ratlla
de mercromina al turmell dolç on no
trobaràs cap ferida, va corrent
per nua passió, car no té pressa
i vol que ho sapiguem, i riu als vidres
de cada aparador. Ja ho veus. Un món.
Un instant d'un capvespre, has vist els cossos
i les distàncies. Ara calcula
les masses, les libracions dels cors—

              Gabriel Ferrater, Da nuces pueris (1960)