MADAME S'ENNUIE

Paios (i senyores) que remuguen i es queixen, més que madurs i amb ulleres. Si la imatge oficial de la literatura catalana és aquesta, com a perfil, no m'estranya que per a tanta gent sigui ben poc atractiva. Llavors, de tant en tant, hi incorporem un jovenet, si pot ser de bon veure. O fem una coseta digital. O traduïm o ens fem traduir alguna peça exòtica. I algú proposa una campanya. O tot plegat alhora, com si ara hagués de ser diferent.









MÉS
Gabriel Ferrater, "Madame se meurt..." (1953)