dimarts, 25 d’octubre del 2016

HEROIS ANÒNIMS

Als molt porucs que aneu caminant tots sols, sense coacció, al dentista o a fer-vos una anàlisi de sang, i encara que plogui i no us vegi ningú i que hi podríeu venir demà o un altre dia, empenyeu la porta de vidre i feu aquella primera passa vacil·lant cap endins: homenatge!




1 comentari:

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.