dimecres, 25 de maig de 2016

ESPORGAR LA FE

Passo per un dels pitjors moments per a qualsevol acumulador: el del col·lapse i l’intent d’endreça. Anava a escriure “tinc massa llibres a casa”, però siguem sincers: els col·leccionistes no érem a classe el dia que explicaven aquells adverbis que també són adjectius, com ara “massa”; no entenem què vol dir “llegeixo massa” ni “tinc massa llibres”. Per això acabem com acabem: dobles fileres als prestatges, llibres plans damunt dels altres, llibres per terra, llibres en caixes, llibres darrere del sofà i dalt dels armaris, llibres a casa dels pares, llibres a la feina, llibres i més llibres... Té raó, és clar, qui ens diu que no hi ha temps per llegir-los tots, qui desapareix discretament quan en busquem un que segur que hi ha de ser i no el trobem, qui se’n riu de la nostra maleta pesant, qui sospira quan repetim que Borges deia que la biblioteca ha existit des de sempre. Tenen raó, però no hi fa res.

Perquè els llibres que conservem a prop nostre ens retraten tant o més que les paraules que de vegades fem servir per presentar-nos: una biblioteca és la crònica dilatada de com l’atzar ens ha passat la mà per l’esquena. Cada llibre és un planeta, i en certa forma els que tenim a casa reprodueixen junts en petit tot l’univers a l’estudi, al passadís. De tant en tant hi hem de fer lloc, perquè l’espai a la Terra no és infinit i perquè la vida necessita ser esporgada, retirar cada cert temps el que ja no ens cal, però hi fem lloc per a nous volums, per al que ha de venir. Victor Hugo diu al poema “À qui la faute?” que una biblioteca, a més d’un tresor, és un acte de fe. Un acte de fe en la paraula i, tant com això, en la memòria i en l’educació: creiem que les coses poden ser millors, i sabem que això no passarà si no tenim en compte el que ja s’ha pensat i escrit, la saviesa i l’experiència humanes acumulades. Tenir a casa una biblioteca, tant se val la mida, creure que val la pena conservar i fer circular els bells artefactes que en diem llibres, és un acte de fe en la humanitat. I la fe sol comportar alguna (petita) renúncia, ai.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 25-V-16
Versión en castellano


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió