dilluns, 11 d’abril de 2016

BILINGÜISME I SUBSTITUCIÓ

Ara que de cop tothom sembla un expert en qüestions de llengua i es veu amb cor de donar lliçons sobre planificació i política lingüística, potser valgui la pena fer l'esforç de llegir-se els textos abans de parlar-ne i d'escoltar els experts abans de publicar diatribes i desqualificacions escrites amb llançaflames. Llegir i aprendre's, per exemple, un paràgraf com aquest:

(...) En primer lloc, el manifest insisteix en el fet que el bilingüisme constitueix un perill per a la sostenibilitat del català, que és l’instrument per marginar-lo i subordinar-lo, i es dóna a entendre que qualsevol mena de bilingüisme és incompatible amb la sostenibilitat del català. Convé alertar contra simplificacions d’aquest caire, que pràcticament identifiquen “normalització” amb “monolingüisme”. Si bé és cert que el bilingüisme social generalitzat és una condició per a la substitució lingüística, l’estudi i la comparació de la multiplicitat de situacions de multilingüisme al planeta confirma l’abast mundial del contacte entre llengües i permet afirmar que no totes les formes d’organitzar la diversitat lingüística condueixen necessàriament a la desaparició de la llengua més feble. El bilingüisme no és, per tant, la causa de la substitució. (...)

  Joan Pujolar, Albert Branchadell, Eva Todó et alii, "Precisions al manifest del Grup Koiné" (Ara, 5-IV-16)












MÉS
Narcís Comadira, "La llengua" (Ara, 8-IV-16)
Eunice Romero, "Sobreposar-se al Manifest Koiné: reflexions des de l’activisme en defensa del català" (Crític, 12-IV-16)
Xavier Serra, "Els impulsors del Manifest Koiné responen a 'les manipulacions' del document" (Ara, 13-IV-16)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió