dimecres, 4 de novembre de 2015

A LA CLÍNICA ONCOLÒGICA

L’ajuden, mentre avança
cap a la porta oberta que duu a les consultes,
dues dones joves que supòs que són les seves germanes.
Totes dues s’inclinen com per sospesar un braç
i caminen amb el posat dur i recte
del coratge. A una distància que els deu semblar
molt gran, una infermera aguanta la porta,
tot somrient i donant ànims. Que pacient
que és, amb la seva roba com una vela blanca
amb marques de plecs. La malalta
mira des de sota la seva divertida gorra de llana
per veure com cada peu s’arrossega cap envant,
un darrere l’altre sota el seu pes.
No es veu enlloc ni inquietud
ni impaciència ni ràbia. La gràcia
omple el motlle net d’aquest moment
i totes les pàgines de les revistes es queden quietes.

 Ted Kooser, Delights & shadows
 Versió de Miquel Àngel Llauger


4 comentaris:

  1. El poema està molt bé, però l'últim vers és extraordinari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que el poema és extraordinari i el darrer verb és excels. En Jaume, triant la il·lustració, també subratlla aquest gran final.
      Al vers original no hi ha les "pàgines". Diu: "and all the shuffling magazines grow still". Jo ho he posat de manera que reproduís, en un català que sonàs natural, aquesta imatge de les pàgines que van girant i de cop queden quietes.

      Elimina
    2. Perfecte, Miquel Àngel, has fet una feina excel•lent!

      Elimina
  2. https://twitter.com/SubiranaJaume/status/662666714765766657

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió