A LA CLÍNICA ONCOLÒGICA

L’ajuden, mentre avança
cap a la porta oberta que duu a les consultes,
dues dones joves que supòs que són les seves germanes.
Totes dues s’inclinen com per sospesar un braç
i caminen amb el posat dur i recte
del coratge. A una distància que els deu semblar
molt gran, una infermera aguanta la porta,
tot somrient i donant ànims. Que pacient
que és, amb la seva roba com una vela blanca
amb marques de plecs. La malalta
mira des de sota la seva divertida gorra de llana
per veure com cada peu s’arrossega cap envant,
un darrere l’altre sota el seu pes.
No es veu enlloc ni inquietud
ni impaciència ni ràbia. La gràcia
omple el motlle net d’aquest moment
i totes les pàgines de les revistes es queden quietes.

 Ted Kooser, Delights & shadows
 Versió de Miquel Àngel Llauger