dilluns, 15 de juny de 2015

ET IN ARCADIA

Mentre llegim i escoltem més i més tonteries instantànies (i solubles), fins ara a la tarda no m'he assabentat que tal dia com avui de 1594 va néixer Nicolas Poussin. Em consta que molts experts pictòrics el troben de segona: a mi, que sé tan poc d'art, sempre m'ha subjugat el seu antirealisme radical, les seves ruïnes i inscripcions llatines desplaçades (els pastors de "Et in Arcadia ego" som nosaltres descobrint el marbre esbocinat del somni clàssic), la fuga que contenen molts dels seus quadres de composició tan aparentment endreçada.



De tant en tant no me n'he sabut estar i he escrit per culpa d'algun quadre seu. Aquí al F l u x hi vaig penjar una versió primitiva d'uns versos que després van anar a parar a Una pedra sura, i al llibre hi diuen:


POUSSIN

Passades tantes sales
desaprèn l’argument,
deslliga la mirada
vora el camí, la gent,
la perspectiva, els arbres,
les ombres, el corrent.
Ni tema ni figura:
tot és perquè s’atura
per un moment la dansa
de formes i descansa
l’enteniment. Com ara.

                        JS

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió