Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
Passo a prop d'una dona que canta mentre treballa (escombrant el terra a quarts de nou del matí davant d'un cafè del centre), i de cop m'adono del temps que feia que no ho sentia. I en recordo tantes, si tanco els ulls...
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017
Quanta raó tens! Ja no sents cantar a la gent mentre feineja. Jo, com a molt, xiulo. Ma mare la recordo sempre amb una cançó als llavis, era com tenir allò que en deien "el fil musical" a casa…
ResponElimina