VIATJAR LLEU
Com més s'espesseeix l'agenda, com més es tanquen els horitzons als diaris i a la feina i al país, com menys ventilats semblen catàlegs i converses i sales i calendari, més m'agrada aquesta cançó.
Un brindis per Trummy Young i Jimmy Mundy, i per la lletra del gran Johnny Mercer. Només arrossego el dubte entre la versió de sempre, l'original de Billie Holiday per a Capitol Records de 1942, la de la trompeta solitària de Chet Baker o la proposta més sixties que vaig trobar no fa gaire en un gran disc d'Anita O'Day titulat precisament Trav'lin' light. I que em perdoni en aquest cas Ella Fitzgerald, sempre al larari.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.