DE CANTAR-SE

Com que veig que Societat Civil Catalana i diversos corifeus dels organitzadors de la trobada tarragonina de l'11 de setembre reivindiquen la senyera catalana de sempre però una Diada i un himne alternatius per al país, i donat que l'Empar Moliner ja va fer dies enrere unes precisions interessants sobre el tema de la data de la Festa nacional, he pensat que potser fóra bo recordar la lletra del "Cant de la senyera", encarregat per Lluís Millet a Joan Maragall com a himne de l'Orfeó Català, usat després en moments de prohibició com a himne-substitut o subterfugi i ara novament proposat per alguns com alternativa a la suposada violència larvada (no han llegit el llibre de Jaume Ayats) d'"Els segadors".

Quedi escrit per endavant que jo n'estaria encantat, del canvi. El que ja no sé és si tots els defensors tarragonins del seny i la senyera dirien el mateix, si es prenguessin la molèstia d'escoltar-ne la lletra...


EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la,
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana,
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

 Joan Maragall


MÉS
Jordi Llovet proposa canviar el motiu de la Diada sense canviar-ne la data.