RECOLLIR I REMENAR

Hi ha un bon nombre de jocs de cartes en què arribats a un cert punt de la partida, quan l’assumpte s’encalla, toca recollir les cartes, remenar-les bé, escapçar la baralla i tornar-les a repartir. Això és en certa manera el que un té la impressió que està passant en el sector editorial literari català pel que fa a la relació entre autors i segells editorials.

Si mesos enrere ja vam veure els nous llibres de Josep Maria Fonalleras (Climent) i Biel Mesquida (Llefre de tu) editats per Ara Llibres i Club Editor, respectivament, i si hem comprat els dos darrers poemaris d’Enric Casasses (Bes nagana i T’hi sé) –autor durant anys d’Empúries– amb el segell d’Edicions de 1984, i els dos últims d'Empar Moliner a Columna per comptes de Quaderns Crema, ara se sumen al moviment de peces altres noms. Com el del nord-català Joan-Lluís Lluís, que publicava a La Magrana i ha tret Les cròniques del déu coix a Proa. Com el de Toni Sala, que acaba de publicar Els nois a L’Altra Editorial, el segell nou de trinca d’Eugènia Broggi, exdirectora literària d’Empúries. Com el del veterà crític literari Robert Saladrigas, de qui Galaxia Gutenberg ha imprès els dos volums d’entrevistes fetes a autors catalans (Paraules d’escriptors) i d’expressió castellana (Rostros escritos) aparegudes als anys setanta a la revista Destino. Com el del supervendes Martí Gironell, El primer heroi del qual apareix ara a càrrec d’Ediciones B. Com el de Montserrat Rodés, que ha tret a la col·lecció Alabatre de labreu Edicions un recull de versos esplèndid, D’incertes certeses.

Altres canvis de segell tenen a veure amb premis guanyats (premis vinculats a una editorial determinada) i per tant cal deixar-los de banda, però tot i així la impressió general és que som davant d’un moment de lenta recomposició del panorama, d’una mena de joc de les cadires o de canvis de parelles d’una certa escala que fa apreciar doblement els casos en què un autor publica novetat al segell on ja editava, com és el cas, darrerament, de Marta Rojals amb L’altra a RBA-La Magrana o d’Isabel-Clara Simó, que es manté a Edicions 62 amb Tota aquesta gent. I la partida continua.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 12-III-14
Versión en castellano