diumenge, 2 de febrer de 2014

RETORNS I PERSONATGES

Amb motiu de l'aparició d'un seu nou llibre de poemes, El castell de la puresa, Pere Gimferrer torna a aparèixer aquests dies als mitjans parlant de llengua i literatura. I he recordat un paper vell en què l'evocava a la presentació d'una bona revista aviat desapareguda, al costat de Joan Brossa, a qui es dedicaven les pàgines centrals de la revista en qüestió.

Quinze anys després del traspàs de Brossa, ell i Gimferrer (tots dos inclosos al CD-Rom Dotze sentits. Poesia catalana d'avui que llavors acabàvem de publicar) asseguts l'un al costat de l'altre a La Central, com si poguéssim aturar i fer girar per uns instants enrere la punyetera bobina del temps.



BROSSA I GIMFERRER, PASTISSERS

En un estrany article de ja fa uns quants anys, el desaparegut crític Joan Orja comparava literatures nacionals i pastisseries, i reivindicava la il·lusió davant d'aquells aparadors vienesos en què un veu gairebé tants tipus de dolços i pastissos diferents i complementaris com li és dat d'imaginar. Malgrat la seva hipotensió congènita, la cultura catalana fa temps que té les postres bastant restringidetes i, a sobre, encara sembla que cada temporada te'n treuen algunes de la carta. Mirem, si no, el panorama de les revistes literàries: amb dignes excepcions com ara «Els Marges» (que els darrers anys ha recuperat regularitat i empenta), «Reduccions» o una «Lletra de Canvi» esdevinguda guadiànica i semiclandestina, el panorama d'abast i ambició nacional és francament esclarissat.

Vist aquest aparador, una revista nova «de literatura i pensament» només pot ser benvinguda com una excel·lent notícia. O com un rus de can Massot de la Bisbal, si s'ho s'estimen més. Parlem de «El Pou de Lletres», que sembla que recull part de les cendres d'«Idees», un dels millors suplements culturals que darrerament hi havia hagut per aquí (qui sap si escombrat pel rasclet d'algun gerent d'empenta). Coordinada per Josep Lluís Trujillo i amb Joaquim Noguero com a cap de redacció, la cinquantena de pàgines de «El Pou de Lletres» ve de Manresa (un argument més per als que pensem que Catalunya serà perifèrica o no serà) i és a la venda a les llibreries més selectes pel que costen poc més de cent grams de rebosteria.

Ara que torna a ser moda dir que Barcelona s'enfonsa i, doncs, ara que molts pensadors, escriptors i gent de bona fe no deuen sortir de casa per por a morir ofegats, aquells de vostès que uns dies enrere no van anar a la presentació del número dos de la revista a La Central de Barcelona van perdre's dos bons motius de celebració. El primer, el número en si, amb un ampli dossier Brossa; articles sobre Baudelaire, Montale, Arendt i Renard, germen de polèmica sobre perversió i gènere, i un plec central amb una desena de ressenyes, de Harold Bloom a Enric Casasses. Però això encara és fàcil de solucionar. Quant al segon motiu de celebració, si no hi eren, aquest sí que se'l van perdre: per una vegada, vam assistir a una presentació interessant! (i els parla un al·lèrgic a aquesta mena d'actes). Dalt d'una petita estrada, Pere Gimferrer va escoltar Quim Noguero repassant vells textos seus sobre Joan Brossa, va fer una barretada tan elegant com la de Gascoine a l'escocès Hendry per evitar un got d'aigua vessat damunt dels papers de la taula i va engaltar de memòria un discurs cristal·lí sobre «Per què Brossa» i sobre la curiosa oscil·lació que el posa de moda cada quart de segle, directe al fons de la xarxa. Després Joan Brossa, redevingut figura pública d'ençà de l'aparició de Passat festes, gairebé només va haver de donar les gràcies com si repartís garapinyades en una celebració laica. Per fortuna, el segon número de «El Pou de Lletres» no és cap enfarfegador pastís de casament, ni cap sofisticat soufflé de fruites exòtiques: hi trobaran senzillament lletra, lletra sobre les lletres, capes alhora flonges i denses –com en els deliciosos sachertörte– de i sobre literatura.

Dalt d'un prestatge, mentre tornàvem al carrer, J.V. Foix somreia.

 J. Subirana, "Brossa i Gimferrer, pastissers" (Avui, "Cultura", 17-VII-1996)

MÉS
Àlbum Gimferrer (a cura d'Enric Bou)
Entrevista al suplement "Ara llegim" (Ara, 18-I-14)
351 entrades sobre ell a Traces

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió