SIMBOMBES FOSQUES

En dies gairebé successius m'he trobat parlant de versos que m'estimo amb persones que no coneixia amb les quals treballo en projectes relacionats amb poesia, paper i escena. Aquest deu ser el meu regal d'enguany. Un dels poemes era "Nadal", que no deixa de rondar-me pel cap, i tot i que sigui prou conegut (i ja figurés al supervendes per dir dalt de la cadira) he decidit reproduir-lo avui aquí, com una prèvia de la Nit més ditxosa. Els volts de Nadal són també aquesta simbomba fosca: un so greu i monòton repetit en la nit, com un avís o un lament del desconegut i tanmateix present. Fred i fosca i cant; foc i gall i lluna; demà i taula i nen... Sempre m'ha fet gràcia, que "Nadal" aparegués (aviat farà un segle) en un llibre subtitulat "Poemes d'avantguarda".

NADAL

                                  A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                               i la simbomba fosca.
Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                               que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa        a la cuina
                                     prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna  que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes
                                i ja enyoren demà

Demà posats a la taula oblidarem els pobres
—i tan pobres com som—
                                   Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos        arrencarà a plorar

  Joan Salvat-Papasseit, L'irradiador del port i les gavines (1921)


MÉS
Eugeni Xammar, "Nadal a Barcelona (1939)"
Salvat-Papasseit a Lletra