dimarts, 24 de desembre de 2013

SIMBOMBES FOSQUES

En dies gairebé successius m'he trobat parlant de versos que m'estimo amb persones que no coneixia amb les quals treballo en projectes relacionats amb poesia, paper i escena. Aquest deu ser el meu regal d'enguany. Un dels poemes era "Nadal", que no deixa de rondar-me pel cap, i tot i que sigui prou conegut (i ja figurés al supervendes per dir dalt de la cadira) he decidit reproduir-lo avui aquí, com una prèvia de la Nit més ditxosa. Els volts de Nadal són també aquesta simbomba fosca: un so greu i monòton repetit en la nit, com un avís o un lament del desconegut i tanmateix present. Fred i fosca i cant; foc i gall i lluna; demà i taula i nen... Sempre m'ha fet gràcia, que "Nadal" aparegués (aviat farà un segle) en un llibre subtitulat "Poemes d'avantguarda".

NADAL

                                  A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                               i la simbomba fosca.
Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                               que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa        a la cuina
                                     prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna  que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes
                                i ja enyoren demà

Demà posats a la taula oblidarem els pobres
—i tan pobres com som—
                                   Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos        arrencarà a plorar

  Joan Salvat-Papasseit, L'irradiador del port i les gavines (1921)


MÉS
Eugeni Xammar, "Nadal a Barcelona (1939)"
Salvat-Papasseit a Lletra

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió