AQUESTS PERSONATGES

La Camarga, en Montoro, el Santa Mònica, aquell ministre d'Exteriors que ofèn sempre que parla, directors i directores públics fugaços que asfixien la societat civil i després s'hi van a fer una foto, Fabra a El Mundo i Rajoy a El País... Després d'una conversa afable amb un altre poeta que em guanya a escuder de la poesia en altres llengües, en arribar a casa i obrir un cop més l'últim llibre que ens ha regalat, em vénen a les mans aquests versos:

EL POLÍTIC

Havia estat collint herbes i me n'anava
a la ciutat a vendre-les quan em vaig aturar
a reposar al costat d'uns arbres, a la Porta
Blava. Vaig veure com s'acostava un genet.
El seu rostre era pàl·lid i feia una mirada
estranya, com de por. Parents i amics al seu
costat s'amuntegaven per dir-se adéu però ell
ni tan sols va alentir la marxa. Estranyat, vaig
preguntar a aquells que coneixia qui
era aquest personatge. Van dir-me que es tractava
d'un conseller privat els deures greus del qual
eren el fonament de l'Estat. La ració
de menjar que rebia valia per deu mil.
L'emperador solia anar a casa seva
tres vegades al dia. Ahir el convocaven
a la reunió d'herois. Avui l'han desterrat
al país de Yai-zhou. Als consellers dels reis
els sol passar que l'alba del favor esdevingui
al vespre la caiguda. És molt verda la gespa
dels barris orientals i enmig de l'herba hi ha
un camí que s'enfila als turons. Descansant
com si res entre núvols blancs, aquesta vegada
es pot dir que ha tingut un 'èxit' infal·lible!

 Bai Juyi
 Versió de Marcel Riera