dilluns, 25 de novembre de 2013

LLEGINT

Sovint (o en algun punt entre sovint i de tant en tant) em penso que entenc alguna cosa de pes, de fons. I llavors de seguida m'adono de fins a quin punt ens podem arribar a enganyar. Des dels altaveus, Allyson Morris (que diu "Windmills" per boca de Dusty Springfield, que la cantava per boca de Michel Legrand) ho acota a peu de pàgina: "Com el túnel que segueixes fins al túnel de veritat".



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió