dijous, 17 d’octubre del 2013

EL CAS CABRÉ

Fa unes setmanes un amic viatger m’avisava que al suplement literari de Le Monde hi havia tres pàgines sobre la traducció francesa del Jo confesso de Jaume Cabré, editada per Actes Sud. Ara sabem a més que la novel·la s’ha enfilat a les llistes dels més venuts al país de Claude Simon i que és candidata als premis Femina i Médicis (al costat d’obres de Marías o Carol Oates). És el moment de celebrar-ho i potser també d’intentar evitar, com a l’acudit, el repartiment de medalles als que no hi han tingut a veure.

Perquè aquest èxit europeu de Jaume Cabré d’ara se sosté en uns fonaments antics que podem llegir com una lliçó sobre literatura i promoció internacional. El primer fonament té a veure amb l’aposta convençuda (i arriscada) de Cabré per la literatura en un cert punt de la seva vida professional. Un segon fonament va ser trobar qui compartís i eixamplés aquesta aposta en la figura d’Isidor Cònsul, primer com a crític (el recordo insistint en el valor de Fra Junoy o L’agonia dels sons als dinars del PEN a l’Ateneu) i més tard com editor. Ve llavors el suport institucional sostingut, a través de l’Institut Ramon Llull, amb tot de tècnics i directius els noms dels quals queden en segon terme (com ha de ser) rere la professional perseverança de l’organisme, i la sort de ser al lloc i el moment adient (Frankfurt, el 2007) i trobar-hi agents i lectors qualificats, inclòs el ministre Joschka Fischer. A partir d’aquí, amb la combinació de bons llibres i guardons de relleu (per a Senyoria, per a Les veus del Pamano), i malgrat la dissensió puntual d’algun bon crític (Jordi Galves amb Jo confesso), el Cabré narrador i el seu salt al mercat estranger esdevenen “el cas Cabré”, un fenomen digne d'atenció i reflexió. I un cas que trenca tòpics, com ara el que deia que per als autors catalans el camí a les traduccions passa pel castellà (Cabré ven més i rep més atenció en alemany, francès o polonès que en castellà). Convenciment i treball, aposta editorial, suport públic i oportunitat. Així es pot aspirar a ser entre les altres literatures mitjanes del món.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 16-X-13
Versión en castellano




MÉS
"Camino sense brúixola". Un vídeo (de 2008 a la UOC) amb una llarga conversa amb Jaume Cabré.

4 comentaris:

  1. Celebro el triomf d'un escriptor que s'expressa en català si bé trobo molt discutible la seva obra. De totes formes Joyce Carol Oates és, a parer meu i d'altres, una escriptora distreta, molt prolifíca i de lectura força superficial. Javier Marías conrrea un estil molt depurat i l'escriure li fa perdre detalls essencials sobretot a "Tu rostro mañana" i a "Los enamoramientos".
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Quin gran exercici de crítica el del Jordi Galves, però!

    ResponElimina
  3. El cas Cabré és un cas de màfia i no de literatura. Si penseu que ens podem presentar internacionalment amb això... jo no hi estic d'acord. La mercaderia no és bona. Encara és hora que algú expliqui quins valors literaris té. Només he llegit elogis buits i he escoltat confessions segons les quals la novel·la no l'ha llegit gaire ningú. El cas Cabré és un cas que fa més vergonya que altra cosa. Jordi Galves

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.