SALVAR EL POETA CINTO

La bona notícia és que la Fundació Jacint Verdaguer ha anunciat a la Setmana del Llibre en Català la posada en marxa de Verdaguer Edicions, per tal de dur als lectors (inclosos, per una vegada, els digitals!) l'obra de l'autor de Canigó partint dels textos establerts i anotats per especialistes.

La no tan bona és que això passa dos anys després que l'editorial EUMO, de la Universitat de Vic, promotora inicial de les edicions crítiques de l'obra de Verdaguer, entrés dins del Grup 62, l'actual portaavions de l'edició en català, ara definitivament amarrat a Planeta. Se suposava que el Grup 62 havia de donar fons i forma a diverses operacions editorials substancioses amb el catàleg d'EUMO, i alguns ens vam fer il·lusions en relació amb Verdaguer. Però no: no cal ser cap linx per entendre que el llançament de Verdaguer Edicions des de fora de la gran empresa que ho hauria pogut fer és una resposta al desinterès del Grup 62/Planeta per l'obra completa de Verdaguer, com es mantenen aturats o abandonats tots els altres projectes d'obres completes de clàssics catalans. I amb l'excepció, l'edició en curs de Salvador Espriu, ja veurem què passarà quan Catalunya Ràdio deixi de recordar-nos cada matí la persistència de la fidelitat de tots plegats a no sabem gaire què. Dissabte, l'edició catalana d'El País explicava amb prou detall l'aparició del nou segell verdaguerià en el context del gir anticulturalista (o aculturalista, si volem) del gran grup editorial en la llengua de l'autor de la lletra del Virolai, aquella que fa:

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.