dijous, 19 de setembre de 2013

EL MARISCAL FOLCH

Amb la mateixa discreció i elegància amb què durant tres dècades ha estat el director literari d’Editorial Empúries primer i llavors, quan el segell es va integrar al Grup 62, un dels responsables editorials del grup, Xavier Folch s’ha jubilat i se n’ha anat cap a casa a llegir i (esperem-ho) a escriure. Si el 1983 no hagués fundat Empúries amb Miquel Horta, Enric Folch i Pere Portabella, el panorama de l’edició i de la cultura catalana se n’hauria ressentit, molt especialment pel que fa a l’assaig, la narrativa traduïda (durant un temps, en coedició amb Anagrama) i la poesia. La seva visió estratègica ens ha fet guanyar més d’una batalla.

Ara que cal tornar a les veritats de pissarrí, apuntem que Xavier Folch ha estat un editor-lector: algú que trasllada el seu interès i la seva curiositat per les coses del món dites amb paraules a l’art de fer llibres. Pacient i generós amb aquells pels quals apostava (de vegades enllà de l’interès o el balanç de la pròpia editorial), educat i afectuós, amb una timidesa ferma no gens invasiva, parlar d’ell com editor és parlar d’algú que no ha parat de donar joc i de creure, per compromís o confiança (o per totes dues coses alhora), que sumar cultura i bellesa a través de les paraules era (i és) una bona manera d’intentar fer del món un espai més habitable. A més, i potser per damunt de tot, Xavier Folch és la seva aposta pels autors: dir Folch és dir Joan Vinyoli, Joan Solà, Albert Roig, Modest Prats, Perejaume, Josep Palàcios, Biel Mesquida, Narcís Comadira, Enric Casasses o Miquel Bauçà, per subratllar-ne només alguns d’entre els que escriuen en la llengua de Llull.

En un text al "Catàleg general" d’Empúries, ell ja va deixar escrit que en fundar l’editorial havien volgut "contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la normalització de la llengua i, en definitiva, del país. I sabíem que fundar una editorial en llengua catalana representava –representa– un acte de confiança en el futur del país i en la seva gent". Contribuir i confiar: dos bons verbs. Dels que no passen de moda.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 18-IX-13
Versión en castellano










MÉS
"Set lletres" (F l u x, 26-VII-13)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió