divendres, 26 d’abril de 2013

PAROLE

Que Pilar Rahola qualifiqui d'indecents i imbècils (o digui que el que fan és "molt indecent" i "una imbecil·litat") la bona gent del Gremi de Llibreters em sembla que ja és prou eloqüent, i que els obligui (o entre tots els obliguem) a corregir una simple llista (feta així i per consens amb el sector els darrers cinc anys) i a alterar-la per una paraula i òbviament pel seu nom deu ser una trista cosa. Però com que som escriptors... Avui Empar Moliner ho exemplifica amb precisió:

"Un autor mediàtic, com explicava l'ARA ahir, és un autor que surt als mitjans. En Màrius Serra i en Sergi Pàmies són autors mediàtics, doncs. En aquest cas, són escriptors que, gràcies al seu ofici, han estat contractats en aquests mitjans. La Rahola ha començat el camí a la inversa. Tant li fa. Té raó. Potser, doncs, seria just parlar d'autors "no mediàtics". Vull dir que n'hi ha, com la Rahola o el pare d'en Piqué, que tenen l'oportunitat de publicitar les seves novel·les, perquè els entrevisten a tot arreu. Potser per ser qui són i no pel que han escrit." [+]

Tot plegat deu ser cosa de com s'interpreten les paraules. I els camins. Rahola ja ha avisat, aclucant els ulls, que el seu pas a la literatura és "un camí sense tornada".










MÉS
Màrius Serra, "Sant Jordi Schindler" (La Vanguardia, 27-IV-13)
Ramon Pardina, "Com ser un escriptor mindundi" (Núvol)
Pep Montes, "Després de Sant Jordi... una mica de safareig" (Variacions, 25-IV-13)

2 comentaris:

  1. No cal, tant esperit corporatiu. Cada llibre es defensa per ell mateix. Tant és l'origen dels escriptors, tant és si apareixen gaire o molt als mitjans. Que també és la premsa escrita, on molts escriptors es fan publicitat cada vegada que treuen un llibre.

    Jo treballo en un àmbit, el guió televisiu, que quan apareix un guionista nou (i encara més si ja no és de la primera volada) hi ha tendència a exclamar: "Però aquest, què havia escrit abans?". És ridícul. Cada obra es defensa per ella mateixa.

    Enric Gomà

    Enric Gomà

    ResponElimina
  2. És veritat que les obres es defensen per elles mateixes, sobretot si algú les arriba a llegir.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió