dilluns, 18 de febrer de 2013

YO YORÉ

"Vaig plorar molt, nena! Yo yoré tanto..." Ara quan la mires, en canvi, somriu. No sé què en pensaria la seva interlocutora, que no la pot veure aquí instal·lada tota sola a la filera de seients del fons de l'autobús parlant pel mòbil com si fos a casa, amb les cames una mica eixarrancades com si anés a baixar a la propera parada. No m'importa gens què diu però sí en canvi el com, deu ser deformació professional. Ara badalla... "Però anem al tayer ese, no?" I em mira uns segons mentre prenc aquestes notes. Potser pensa què n'ha de fer el paio aquest d'aquí davant de la seva vida.




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió