PÍOS DESEOS

Rebo amb pocs dies de diferència un llibre de peces soltes sàvies i divertides de Gerard Vergés i els contes de la Tina Vallès, que dels temps del seu aeroplà ravaler ha saltat al premi Mercè Rodoreda de contes i demostra que a Internet hi ha de tot, com a la vinya del Senyor, també bons escriptors el nom dels quals afegir a la llista de gent a seguir. Llegeixo que Francesc Parcerisas ja ha tret a can Vallcorba La primavera a Pequín. Un dietari de què havíem parlat mesos enrere. Rebem resposta a uns dubtes del poeta de primera que traduïm amb el José Luis, que s'ho mira tot plegat des de dalt de les muntanyes. I tinc com sempre una pila de llibres acabats de comprar que s'esperen que m'hi assegui una estona i hi passi els dits pel llom, per les pàgines obertes, per aquell plec acollidor que fa el lloc on s'ajunta el paper i el relligat. Em torno doncs a prometre no perdre tant de temps amb les bestieses que escriuen els arribistes i mirar de riure'm a distància dels wannabe amb càrrec o encàrrec. Obviar la morralla i trobar i disfrutar les taronges de la Xina, els pastissets de Tortosa: d'això es tracta.