A FORA

El canal i el vespre a l'altra banda dels vidres. Passa en silenci una barcassa, amb petits llums encesos surant sobre el negre. Sents de fons la veu del conferenciant però el que veus és la mudesa fosca, densa, viscosa de l'aigua, com un llençol xop arrapat i escorredís. Al balcó les banderes tiben la corda, onegen pesants com mantes exhaustes boquejant fora de l'aigua. Tot és una gran bombolla, i no saps on comença ni on acaba què.