diumenge, 13 de gener de 2013

PERÒ EN LA SEQUEDAT










PA SEC

Dies de mocador a la màniga
i llàgrimes al canell.
Nits de carn desbocada
que cavalca per la planúria
d'un llit desfet,
         cercant aigua.

Ja no sé qui és la meva set,
i la llengua se'm trenca
com el pa sec.

Els mots, les engrunes.

  Anna Garcia Garay


Tornar després d'un temps a fora té de bo haver d'anar obrint el correu acumulat i trobar-hi llibres de fa poc, repescant-ne la lectura. Això m'ha passat amb Els mots encreuats d'Anna Garcia Garay (@annacroac), darrer premi Sant Cugat-Gabriel Ferrater, d'on ara transcric aquest poema.

2 comentaris:

  1. Tornar sempre és bo, és tornar a reprendre un nou camí.

    ResponElimina
  2. Tu ho has dit, Arlequí. Gràcies per la visita.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió