dilluns, 31 de desembre de 2012

AMB SNYDER

Si tot va bé, l'any que ja truca a la porta ens durà en forma de llibre el grapat de poemes de Gary Snyder que ajudo a traduir de fa uns mesos al José Luis Regojo. Només per això, em repeteixo, ja cal mirar-se el volt del calendari amb una mica menys de desconfiança.

Com a present del Ninou deixo aquí al bloc una de les versions en curs.














PER AL NOI QUE ERA GUAITA FORESTAL
A DODGER POINT ARA FA QUINZE ANYS

(En una excursió amb motxilla per les muntanyes Olympic
amb la meva primera dona, havent travessat des de la conca
de Dosewallips i baixat i passat a gual l'Elwha i el Goldie,
vam ascendir altre cop a l'alta muntanya. Caminar tot sol
Elwha avall des de la vall del Queets, tants anys després,
m'ho torna a fer present.)


El prim fum blau de la nostra foguera
a la prada de bruc tota plena
de flors i d’herba,
a dues milles de la teva torre.
L'estany d’aigua de neu, i l’Alison
banyant-s’hi mig ajupida com
la Dona-cigne, deliciosament nua,
tota envoltada d'avets alpins i
resplendents cims nevats. Havíem
caminat durant milles sense sender,
duies molt de temps tot sol.
Vam parlar mitja hora allà dalt
per sobre de rierols escumejants
i valls plenes de boscos, en el nostre
món de neu i flors.

No sé on és ella, ara;
no et vaig demanar el nom.
En aquest món roent, enfangat, mentider,
ensangonat,
aquella trobada tranquil·la a les muntanyes
fresca i suau com els musells
de tres ants, m'ajuda a mantenir el seny.

  Gary Snyder
  versió de José Luis Regojo i Jaume Subirana
  (tots els drets reservats)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió