divendres, 2 de novembre de 2012

SARMIENTO O MÉRIMÉE

Al novembre de 1846 coincideixen a Barcelona (i probablement hi són presentats a casa del cònsol de França, Ferdinand de Lesseps) l'escriptor argentí –i futur president de la República– Domingo Faustino Sarmiento, de viatge per Espanya "para fundar una acusación (...) ante el tribunal de la opinión de América", i Prosper Mérimée, el llibretista de Carmen. Sarmiento troba que l'única ciutat civilitzada de la península és Barcelona (quan hi arriba escriu "Estoy, por fin, fuera de la España"); a Merimée en canvi (que ha vingut a documentar-se a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on l'ajuda Pròsper de Bofarull) Barcelona li sembla horrible, una "bruta ciutat que es vanta de tenir aires de capital i que s'assembla, com dues gotes d'aigua, a una ciutat de províncies d'un departament industrial". La dualitat de mirades, doncs, no ve d'ara.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió