dimarts, 2 d’octubre de 2012

LA CONSTRUCCIÓ DE QUÈ

"És cert que la política 'd'austeritat per als pobres' és una política imposada des d'Alemanya, convertida -per a la seva desgràcia i la nostra- en el nou amo d'Europa, però no per això els governs d'aquí deixen de tenir-hi una responsabilitat, en la mesura que s'afanyen a aplicar unes polítiques que, contra tota evidència, ens presenten com les úniques possibles. Cada euro que es retalla no fa més que augmentar el dèficit. A tot arreu on s'està aplicant —només cal mirar Portugal— la política d'austeritat és un fracàs: ha fet entrar les economies en un cercle viciós, en una espiral descendent cap al no-res. Això sí, amb un gran patiment humà i social, la inutilitat del qual no fa més que agreujar el seu caràcter injust: al capdavall, estem pagant les fantasies del capital financer, no pas els "excessos" de l'estat del benestar. Un premi Nobel d'economia, Joseph Stiglitz, ens adverteix que Europa avança cap al suïcidi econòmic, mentre ens recorda que no s'estan rescatant països, sinó la banca.

Són unes polítiques que estan fent malbé el país, i molt en particular la seva cultura. Hi ha molta gent en aquest país que aspirem a la plenitud. Però també som molts els que pensem que és tan o més important la construcció nacional que la construcció d'un estat; i, en això, la cultura hi té un paper fonamental."

  Josep M. Muñoz, editor de L'Avenç "Un estat sense país?" (Ara, 30-IX-12)




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió