EGO DONUM

Fins a la fi del segle XIX el cim del Tibidabo era un lloc pelat i de difícil accés. Però l'any 1888, amb motiu d'una visita de la Reina regent, Maria Cristina (que era a Barcelona per a l'Exposició Universal), l'Ajuntament hi alça un pavelló d'estil neomossàrab provisional i construeix un tram de la carretera de l'Arrabassada.

Dos anys abans ja s'hi havia instal·lat una petita capella dedicada al Sagrat Cor amb motiu de l'ascensió, el 8 d'abril de 1886, de Don Bosco (el futur Sant Joan Bosco) perquè una autoanomenada Junta de Caballeros Católicos promoguda per la infatigable Dorotea de Chopitea (aquesta dona em té el cor robat) li fes ofrena dels terrenys del cim de la muntanya, que havien adquirit amb la intenció d'alçar-hi una església sembla que davant del rumor que s'hi volia obrir un restaurant-casino. L'església, encarregada a Enric Sagnier, serà el temple del Sagrat Cor que encara avui hi regna sobre la ciutat, òbviament inspirat (que ja són ganes d'inspirar-se) en el Sacré-Coeur parisenc.