diumenge, 9 de setembre de 2012

COM SI ALGÚ QUE NO EN TÉ












PIRINENQUES

M’he assegut: mig dormia.
–Remor d’aigua llunyana.–
El vent dequeia i revenia
i em sonava a l’orella benignament.
De sobte, una claror de pensament
s’ha desvetllat dins mi.
Veia el cel dalt dels cims tan lliure i gran
i el vellut pacient de l’herba rasa.
D’esma he collit dues espigues...
M’he sentit pujar al coll l’enyorament
d’un que al cap d’anar molts anys vagant
s’adona que torna a ésser a casa.
I era d’un gust aquell moment
com si algú que no en té endevinés la pàtria.

 Josep Lleonart, extret d'El meu país. 50 odes a la pàtria (Ara Llibres, 2011)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió