VIRTUTS I DEFECTES

En una bona entrevista amb Michael Robinson ("El fin no justifica los medios") pesco aquesta resposta que trobo interessant:

P. Con esta crisis, ¿ha pensado en emigrar a Reino Unido?
R. Amo mucho a España, es mi hogar. Reino Unido tiene miles de virtudes y cinco defectos. España miles de defectos y cinco virtudes. Pero los defectos de Reino Unido me irritan y no me dejan ver sus virtudes. Las de España son tan preciosas, que no veo sus defectos. En Londres, por ejemplo, si no hablas inglés ni te escuchan. Aquí, fíjate cómo me han ayudado…

I el que hi diu em fa pensar en una cosa que no veig que ningú comenti de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d'ahir: com es van passar per allà baix el pluralisme lingüístic del món (tantes hores i problemes que va representar a Barcelona!) i fins i tot la llengua oficial del COI en la part de discursos i juraments i en les al·locucions al públic d'autoritat i convidats en general (Reina inclosa). De vegades pintem els anglesos (potser per contrast amb França) amb un liberalisme lingüístic que de fet ens inventem: l'imperialisme és i resta, no s'oblida.