A LA BICI BONA CARA

El vianant X s'espera a la vorera, al costat de tot d'altra gent (som al centre de la ciutat), que canviï el semàfor. Una jove ciclista que ve pel carrer decideix abandonar-lo i enfilar-se a la vorera, i per fer-ho vol passar justament per la rampa dalt de la qual hi ha els vianants aturats esperant el verd. Òbviament, no s'atura i els enfila esperant que ells s'apartin, i X té la sort de ser l'escollit perquè li clavin el pneumàtic al peu. Com que mentre fa una passa enrere posa cara de desagraït, ella crida amb desimboltura: "¡Ponlo fácil! ¡Sí hombre, tú ponlo fácil!". I passa vorera avall posant-se bé la faldilla –les formes són les formes–, zigazaguejant cap a la Rambla.