DE SABER-NE
Versió amb mà esquerra: "Tinc el llatí una mica rovellat... Em pots dir què vol dir aquesta paraula?", i un índex nerviós l'assenyala al títol del poema.
Versió imperiosa: "Em pots dir què vol dir vermis?". I llavors, quan faig que no amb el cap: "Ei, és llatí, no tinc per què saber-ne..." Me'l miro. Podria dir-li que és estudiant d'Humanitats, que de fet no li cal saber ni llatí per entendre la paraula perquè en català també existeix, que ha llegit el poema a classe, que si arriba al vers quatre hi té la solució. Però al cap em ressona l'Ei vacil·lós i el "no tinc per què saber-ne" i somric i li dic "Ho sento" (lo meu ergull, les penes ma delícia).
Entrades
i ell que devia pensar: com arbre estèril, de soca a arrel traiu-me de la terra; morfoneu-me, atuïu-me, anihilau-me...
ResponEliminaO potser no.
No ho sé, em sembla que no li va semblar gaire bé que no l'ajudés. Això dels exàmens té un punt d'absurd: el problema no era que no sabés reconèixer el poema, era que no es va prendre (ni creia que hagués de prendre's) la molèstia de llegir-lo tranquil i atent, però llavors a l'hora de la nota acabes puntuant vulgues no vulgues la capacitat d'identificació o la memòria...
ResponEliminaHo trobo molt iŀlustratiu. No em vull posar greu, però el que hi ha al darrere de la reacció d'aquest alumne és la noció mercantil de l'ensenyament: "jo pago per unes assignatures aïllades del coneixement general i el contracte comercial no diu enlloc que hagi de saber més que la lliçó que toca", devia pensar. Aquestes reaccions són possibles perquè avui, per molta gent, estudiar una carrera equival a comprar un producte nou de trinca que "serveix" (paraula clau!) per una cosa concreta. És el resultat d'haver convertit la universitat en un centre que ofereix tot de disciplines aplicades. Saber? Curiositat? Això ja no s'estila.
ResponEliminaJo ja m'ho prenc amb humor. "I això per a què serveix?" Per a res. Vet aquí la gràcia.
ResponElimina