UN ALCOHOL AIXÍ

Demà farà molts anys de la mort d'un dels més grans poetes occidentals contemporanis. Coincidint amb això, aprofito per recomanar-vos el volum Emily Dickinson (Quaderns de Versàlia, II) que acaben de publicar a Sabadell la gent de Papers de Versàlia (Marcel Ayats, Josep Gerona, Esteban Martínez, Quilo Martínez, Josep Maria Ripoll), amb articles inèdits en català de Helen Vendler, Paul Giles, Jefferey Simons i d'altres sobre l'escriptora d'Amherst, versos en homenatge i un interessant joc de traduccions paral·leles al català i el castellà d'alguns dels seus poemes.









TASTO UN LICOR COM MAI NINGÚ NO EL FEIA

Tasto un licor com mai ningú no el feia:
en veires emperlats prou el veureu servir.
Ni en les bótes del Rin maduraria
un alcohol així.

Em sento tota embriagada d’aire
i faig tentines: he begut rou pur,
aquests dies d’estiu, que són llarguíssims,
als hostals de l’atzur.

Quan facin fora els amos, embriaga, l’abella,
que a l’hostal d’una flor cerca recés,
i quan les papallones el seu licor no vulguin,
jo encara en beuré més!

Fins que barrets de neu els serafins agitin
i a les finestres vagin els Sants, en gran estol,
per veure la noieta embriagada,
que es recolza en el Sol.

  Emily Dickinson, versió de Marià Manent