dimecres, 18 d’abril de 2012

ELS LLIBRES NI-NI

Hi ha tres visites bàsiques que haurien de formar part dels cursos per ser escriptor: al dipòsit d’una gran biblioteca, al magatzem d’un distribuïdor i al mercat barceloní de sant Antoni un diumenge de matí. Com va escriure Jorge Manrique, “allí van los señoríos derechos a se acabar e consumir”: allà és on dormen bona part dels egos per no res i també molt d’orgull literari justificat, les glòries i les il·lusions de tants llibres “imprescindibles”, “inoblidables” i “apassionants”.

El menú de Sant Jordi ve cada any farcit de llibres que es van picant cops de colze per ser al mig de la taula de novetats, i les pàgines i els minuts de diaris i noticiaris són plens de promeses de títols sempre nous i sempre diferents, però tant de soroll i tanta coloraina a mesura que s’acosta la gran cita de l’any editorial arriba un punt que comencen a embafar... Què s’hi pot fer? Un servidor proposa aquest any un modest canvi de dieta. Per comptes del fast-food, l’slow-food; per comptes del best-seller, el long-seller. Tot és tan fàcil com, dilluns vinent (o encara millor uns dies abans), en entrar a a llibreria (o al portal on compreu o descarregueu els llibres), per comptes d’aturar-vos al primer taulell, a la primera pantalla, fer unes passes més i anar als prestatges del fons, fer-hi treballar una mica el dit: deixar que el vostre índex llisqui pels lloms, buscar noms que no us sonin o bé títols de fa temps pendents. Es tracta simplement d’optar per llibres ni-ni: títols que ni ha escrit cap famós ni són novetats estrictes. Els llibres ni-ni.

Que ho veieu difícil? No ho és gens. Us en recomano quatre que tinc ara mateix aquí al davant al prestatge només alçant els ulls... Si per exemple us agrada viatjar, La marca de l’aigua, de Joseph Brodsky (a Viena Edicions). Si us fan gràcia els llibres d’aprenentatge, La vella escola, de Tobias Wolff (a RBA-La Magrana). Si us interessa la filosofia, Saviesa grega arcaica o bé El pensament presocràtic. Fragments i testimonis (dos volums cosins germans, editats en català per Adesiara i Ela geminada). Tots són ni-ni: ni nous ni de famós. Costen més de veure, però acaben fent molt més camí.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 18-IV-12
Versión en castellano


MÉS
Enric Gomà, "Els compradors implacables" (Ara, 18-IV-12)
Sani Girona, "Sant Jordi 2012. Literatura de proximitat" (Baudelairianismes)

7 comentaris:

  1. Bon dia,

    tot el que escrius em sembla d'allò més interessant i rellevant, per això, algunes vegades, m'agradaria compartir-ho. No sé pas si et demano molt, però si posessis els gadgets per tuitejar o penjar al feisbuc al final dels teus apunts, ens seria més fàcil divulgar allò que publiques. Ja sé que es pot fer igualment, acabo de compartir aquest apunt al feisbuc, però de l'altra manera seria molt més ràpid i senzill. Disculpa la gosadia, sinó no passa res tampoc. Gràcies per compartir.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, Clídice: és pura inèpcia meva. Miraré de buscar algú que m'hi ajudi. En tot cas, gràcies per la divulgació, i per la conversa (que al final és del que es tracta).

    ResponElimina
  3. Hola Jaume, m'ha costat una mica però t'he trobat. Aquest matí t'he llegit al diari i volia compartir el teu article al facebook (com la veina de dalt :))i com que no en soc subscriptora doncs no hi havia manera, així que he fet una recerca i aquí estic, gaudint del teu bloc i a punt de compartir-lo al fb. N'estic tipa de recomanacions de novetats que no ho mereixen. És dificil alliberar-se'n, i el teu ni-ni el trobo molt encertat. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies, Maria. I benvinguda al Flux. Estic mirant de solucionar això que dieu dels botons per compartir (potser hauré de canviar de plantilla).

    ResponElimina
  5. Hola, Jaume,

    Mira, he escrit al meu blog Baudelairianismes que la teva proposta m'ha sorprès agradablement i mereix la meva admiració.
    Barret!
    M'he permès de posar la meva al costat de la teva i també m'he permès de suggerir combinar-les.

    Em sembla que és una intel·ligent manera d'escapar de la pressió mediàtica santjordinesca.

    I espero que tot et sembli bé. Si hi ha res que no et quadri, ja m'ho diràs. Al blog o per mel.
    Sóc sgironaroig a can Gmail.

    I Bon Sant Jordi 2012!

    ___________

    ResponElimina
  6. By the way,
    Jaume, el meu blog actual és Baudelairianismes. Dipofilo III. http://sgironaroig.wordpres.com

    El que consta al teu llistat, Dipofilopersiflex II
    http://dipofilopersiflex.blogspot.com/
    és el penúltim. El vaig donar per acabat a final de gener del 2010.

    i encara hi ha el primer: Dipofilopersiflex I, a can blog.cat (Wordpress) http://dipofilopersiflex.blog.cat/

    Ho dic perquè si només n'hi hagués d'haver un a la llista, estaria bé que fos el darrer.

    Gràcies
    Sani
    ______

    ResponElimina
  7. Farè el canvi, Sani. I afegiré la teva proposta a la conversa. Salut!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió