ELS LLIBRES NI-NI

Hi ha tres visites bàsiques que haurien de formar part dels cursos per ser escriptor: al dipòsit d’una gran biblioteca, al magatzem d’un distribuïdor i al mercat barceloní de sant Antoni un diumenge de matí. Com va escriure Jorge Manrique, “allí van los señoríos derechos a se acabar e consumir”: allà és on dormen bona part dels egos per no res i també molt d’orgull literari justificat, les glòries i les il·lusions de tants llibres “imprescindibles”, “inoblidables” i “apassionants”.

El menú de Sant Jordi ve cada any farcit de llibres que es van picant cops de colze per ser al mig de la taula de novetats, i les pàgines i els minuts de diaris i noticiaris són plens de promeses de títols sempre nous i sempre diferents, però tant de soroll i tanta coloraina a mesura que s’acosta la gran cita de l’any editorial arriba un punt que comencen a embafar... Què s’hi pot fer? Un servidor proposa aquest any un modest canvi de dieta. Per comptes del fast-food, l’slow-food; per comptes del best-seller, el long-seller. Tot és tan fàcil com, dilluns vinent (o encara millor uns dies abans), en entrar a a llibreria (o al portal on compreu o descarregueu els llibres), per comptes d’aturar-vos al primer taulell, a la primera pantalla, fer unes passes més i anar als prestatges del fons, fer-hi treballar una mica el dit: deixar que el vostre índex llisqui pels lloms, buscar noms que no us sonin o bé títols de fa temps pendents. Es tracta simplement d’optar per llibres ni-ni: títols que ni ha escrit cap famós ni són novetats estrictes. Els llibres ni-ni.

Que ho veieu difícil? No ho és gens. Us en recomano quatre que tinc ara mateix aquí al davant al prestatge només alçant els ulls... Si per exemple us agrada viatjar, La marca de l’aigua, de Joseph Brodsky (a Viena Edicions). Si us fan gràcia els llibres d’aprenentatge, La vella escola, de Tobias Wolff (a RBA-La Magrana). Si us interessa la filosofia, Saviesa grega arcaica o bé El pensament presocràtic. Fragments i testimonis (dos volums cosins germans, editats en català per Adesiara i Ela geminada). Tots són ni-ni: ni nous ni de famós. Costen més de veure, però acaben fent molt més camí.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 18-IV-12
Versión en castellano


MÉS
Enric Gomà, "Els compradors implacables" (Ara, 18-IV-12)
Sani Girona, "Sant Jordi 2012. Literatura de proximitat" (Baudelairianismes)