dimecres, 21 de març de 2012

TÉ, DIU


QUATRE PARAULES

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

 Narcís Comadira
 Poema escrit per a la celebració del Dia Mundial de la Poesia 2012











Franz Stuck, "El guardià del Paradís" (1889)


MÉS
Provisionals/Saragatona
Sega de mots
Blog de Álvaro Valverde
A La Vanguardia Digital (vejats miracle!)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió