CAPITALISME EMOTIU

"Seré amable però radical", avisa el noi (bé, l'home, però és que els homes més joves que jo comencen a semblar-me tots nois), amb el seu vestit gris marengo planxat i la corbata a joc, parlant pel mòbil dalt de l'autobús. A aquestes hores el 17 va ple amb gent gran sola o per parelles amb bosses de plàstic a les mans, mares i pares i mainaderes duent cotxets i criatures a escola i venedores que pugen a obrir les botigues de la zona alta, i ell i el seu vestit aquí al mig queden una mica fora de lloc. Potser per això s'està dret en un racó, mirant enfora. La conversa s'allarga: "Pues pensa que a aquesta gent la pressió els hi fa molt mal..." El que penso és que deu venir de fer un curset d'afectivitat i negocis. I llavors li veig el dit acaronant dolçament, sí, l'iPhone per darrere.